Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
1/4 | 07.09.2022 | Com es diu acometida (energia elèctrica) en català? | En castellà la paraula acometida designa la part d'una instal·lació d'aigua, de gas, d'electricitat o de telèfon que enllaça la xarxa de distribució de l'empresa subministradora amb la instal·lació particular d'una persona abonada al servei.
Per traduir el terme al català a vegades s'utilitza l'equivalent literal escom... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1 | 2026-07-08T00:00:00 |
3/5 | 21.09.2017 | a granel | Aquesta expressió fa referència a la venda de gènere sense envasar o sense empaquetar. Per exemple:
Tenim llegums a granel.
A la cooperativa pots comprar oli a granel.
Es ven vi a granel.
En canvi, a granel no té el significat d''en abundància o en gran quantitat'. Amb aquest significat es poden fer servir, segons el c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 3 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=3 | 2026-07-08T00:00:00 |
4/4 | 05.09.2022 | Com es diu aire acondicionado en català: aire acondicionat o aire condicionat? | Un dels significats de condicionar és canviar les condicions, la disposició o les característiques d'una cosa. Per això, l'aparell que modifica les condicions de l'aire s'anomena aparell d'aire condicionat. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 4 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=4 | 2026-07-08T00:00:00 |
5/4 | 07.09.2022 | Com es diu albañilería en català?
Es pot dir paleteria en català? | El terme que designa la branca de la construcció que comprèn les feines que fan els paletes és ram de paleta.
Ara bé, segons el context en què s'hagi de fer servir, es poden utilitzar altres formes que s'hi adeqüin més. Així, en un text publicitari o en el rètol d'un establiment, és més adequat fer servir feines de pal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5 | 2026-07-08T00:00:00 |
6/4 | 26.01.2023 | Com es diu en su defecto en català?
Es pot dir en el seu defecte en català? | A l'hora de traduir l'expressió en su defecto, segons el context, es pot optar per alguna de les expressions següents: si no n'hi ha, quan no se'n tingui, si de cas hi manca, si hi manca, si no hi és o si no és possible. Cal tenir en compte que l'expressió en el seu defecte no és vàlida. Així, es pot dir:
És millor tal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6 | 2026-07-08T00:00:00 |
7/10 | 31.05.2024 | Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-?
infrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop? | Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com autoscola, infrastructu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7 | 2026-07-08T00:00:00 |
11/6 | 15.04.2011 | Com es diu bollería en català?
brioixeria
pastisseria
pastes | brioixeria
pastisseria
pastes f. pl.
El terme castellà bollería correspon en català a brioixeria i fa referència al conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11 | 2026-07-08T00:00:00 |
12/4 | 05.09.2022 | Com es diu muñeca en català?
Es pot dir munyeca en català?
munyeca o canell? | L'articulació que uneix la mà i el braç de les persones s'anomena canell. La forma munyeca és una mala adaptació del castellà muñeca.
La peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell, i específicament la bena elàstica que utilitzen els esportistes per protegir-se aquesta arti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12 | 2026-07-08T00:00:00 |
13/3 | 05.09.2022 | Com es diu muñequera en català?
Es pot dir munyequera en català? | Una canellera és una peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per subjectar i protegir el canell. S'anomena així, per exemple, la bena elàstica que utilitzen els esportistes per protegir-se aquesta articulació.
De manera semblant, per protegir el turmell es fa servir una turmellera i per al genoll, una ge... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13 | 2026-07-08T00:00:00 |
16/7 | 25.08.2023 | Com es diu berberecho en català?
berberetxo o escopinya? | Per denominar el mol·lusc lamel·libranqui bivalve comestible, de 3 a 5 centímetres de diàmetre, de perímetre arrodonit i d'un color blanc groguenc, es poden fer servir les formes escopinya, catxel, carculla, escopinya de gallet, gall, gallet i petxina ratllada.
La forma berberetxo no és normativa. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16 | 2026-07-08T00:00:00 |
17/6 | 10.10.2017 | Com es diu 'como muy tarde' en català?
'com a més tard' o 'a tot estirar'? | Per expressar el significat de 'com a màxim' en sentit temporal es poden fer servir les construccions a tot estirar, a tot tardar, no més tard, entre d'altres, i no com a més tard o com més tard. Per exemple:
Tornaré aviat, a tot estirar a les tres.
Et vull aquí a les nou, no més tard. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 17 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=17 | 2026-07-08T00:00:00 |
19/6 | 25.07.2023 | complimentar, omplir o emplenar?
Es pot dir informar un camp en català? | Quan s'ha de completar un formulari o un imprès amb dades es pot utilitzar els verbs emplenar o omplir. Per exemple:
Per formalitzar la inscripció, cal emplenar/omplir la sol·licitud.
En canvi, cal evitar fer servir el verb complimentar amb aquest sentit, atès que significa 'saludar amb una certa solemnitat, fer compli... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 19 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=19 | 2026-07-08T00:00:00 |
22/4 | 05.09.2022 | anar de compres o anar a comprar? | L'expressió castellana ir de compras és equivalent, en català, a l'expressió anar a comprar. L'expressió anar de compres, malgrat l'ús que se'n fa, no és normativa.
De la mateixa manera, en lloc de dir He fet moltes compres, cal dir, per exemple, He comprat molt. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 22 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=22 | 2026-07-08T00:00:00 |
26/5 | 10.10.2017 | 'depenent' o 'dependent'? | La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d'aquest adjectiu es poden fo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 26 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=26 | 2026-07-08T00:00:00 |
27/4 | 05.09.2022 | Com es diu finiquito en català? | El terme finiquito és un castellanisme que cal substituir per quitança o liquidació, segons el significat.
La quitança és un escrit en què es reconeix algú quiti, és a dir, lliure d'una obligació. Per tant, la quitança sempre és un document. Per exemple: En Joan, quan va plegar de la feina, va firmar la quitança.
En ca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 27 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=27 | 2026-07-08T00:00:00 |
28/2 | 18.07.2014 | fullet o fulletó?
m. | Un fullet és un full imprès de dimensions reduïdes que normalment té una funció informativa o publicitària. Si el fullet es presenta doblegat, pot rebre el nom genèric de full desplegable. Si es presenta doblegat en dues o tres parts també es pot anomenar díptic o tríptic, fent referència al nombre de pàgines que té.
E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 28 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=28 | 2026-07-08T00:00:00 |
29/2 | 18.07.2014 | fulletinesc -a o fulletonesc -a? | fulletonesc -a adj.
Per fer referència a una novel·la de fulletó o a algun text o alguna cosa que s'hi assembla, cal fer servir l'adjectiu fulletonesc, no fulletinesc, format a partir del nom castellà folletín.
Per tant, cal dir És una pel·lícula fulletonesca, i no És una pel·lícula fulletinesca. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 29 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=29 | 2026-07-08T00:00:00 |
30/4 | 31.03.2026 | Com es diu grifería en català? | El terme català equivalent al castellà grifería és aixeteria. Segons el context, però, es pot usar simplement la forma plural aixetes.
Per fer referència a un conjunt d'aixetes, sobretot si formen part d'un mostrari, es diu aixeteria, i també per referir-se a la botiga o departament d'un establiment on se'n venen. Per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 30 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=30 | 2026-07-08T00:00:00 |
31/3 | 18.07.2014 | Com es diu tornillería en català? | caragols m. pl.
visos m. pl.
caragolam m.
En català, per fer referència a un conjunt de caragols o visos, es pot fer servir simplement el plural: caragols o visos.
També se'n pot dir caragolam. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 31 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=31 | 2026-07-08T00:00:00 |
32/4 | 11.06.2020 | impactar ('impressionar')
impactant ('impressionant') | El verb impactar s'usa per indicar que un cos fa impacte en un altre cos o superfície. Per exemple: La bala va impactar en el vidre del cotxe.
Aquest verb també es fa servir habitualment per fer referència a un fet que impressiona. Per exemple:
El discurs del president ha impactat l'opinió pública.
També es fa servir l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 32 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=32 | 2026-07-08T00:00:00 |
33/2 | 15.09.2008 | Com es diu jefe, jefa en català? | La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe.
En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant, no direm jefe sinó cap.
Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 33 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=33 | 2026-07-08T00:00:00 |
34/5 | 05.09.2022 | liquidesa o liquiditat? (economia) | Es diu que és líquid qualsevol bé o actiu financer fàcilment convertible en diner efectiu. Tot i això, la qualitat de líquid no es denomina liquidesa, sinó liquiditat. Així, es pot parlar de liquiditat d'un actiu, liquiditat bancària o liquiditat internacional. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 34 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=34 | 2026-07-08T00:00:00 |
35/2 | 22.06.2018 | Com es diu mando a distancia en català? | comandament a distància m.
telecomandament m.
En català, no existeix la paraula mando, ja que es tracta d'un castellanisme. El seu equivalent és comandament. Exemples: crit de comandament, comandament militar, comandament de vol.
Per tant, l'aparell que serveix per activar, dirigir o desactivar un altre aparell a certa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 35 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=35 | 2026-07-08T00:00:00 |
36/2 | 18.07.2014 | Com es diu mando en català?
Com es diu mandos intermedios en català? | comandament o quadre (referit a un col·lectiu) m.
cap, càrrec, comandament o quadre (referit a una persona) m.
La forma mando és un mot castellà no admès en català. Si es refereix a un col·lectiu de persones, es pot traduir per comandament o quadre. Exemples: L'alt comandament militar, En Joan ha estat ascendit i ha pa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 36 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=36 | 2026-07-08T00:00:00 |
37/7 | 24.10.2024 | a nivell, en l'àmbit, en el terreny, en el camp | L'expressió a nivell (de) designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement. Per exemple: a nivell del mar, a nivell de terra, etc.
Malgrat que aquesta expressió col·loquialment es troba usada en sentit figurat, en registres formals no és acceptable i cal substituir-... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 37 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=37 | 2026-07-08T00:00:00 |
38/9 | 21.03.2023 | degut a | L'expressió degut a és una locució causal i equival a 'a causa de' o 'perquè'. Va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:
La festa es va suspendre degut a la pluja.
Degut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.
D'altra banda, cal tenir en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 38 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=38 | 2026-07-08T00:00:00 |
40/4 | 07.09.2022 | entregar o lliurar?
entrega o lliurament? | Tant el verb lliurar com el verb entregar expressen el significat de 'posar en poder, a la discreció, d'algú'. Per exemple:
M'han lliurat un paquet.
M'han entregat un paquet.
Igualment, les accions corresponents als verbs lliurar i entregar s'expressen amb els noms lliurament i entrega, respectivament. Per tant, podem ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 40 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=40 | 2026-07-08T00:00:00 |
42/5 | 22.01.2025 | Posició dels adjectius qualificatius
nom + adjectiu o adjectiu + nom?
un problema autèntic o un autèntic problema? | Generalment, l'adjectiu qualificatiu se situa darrere el nom perquè en restringeix el significat i, per tant, funciona com a especificador. Per exemple:
Ens vam estar en una habitació confortable.
Ahir vam veure un programa entretingut.
Passa'm un bolígraf blau, si us plau.
En certs casos també és possible posar l'adje... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 42 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=42 | 2026-07-08T00:00:00 |
44/5 | 25.07.2017 | Concordança de l'adjectiu 'adjunt'
'Enviem adjunta una còpia' o 'Enviem adjunt una còpia'? | Per expressar el sentit d'acompanyar una carta o un correu electrònic amb algun document es fa servir el verb adjuntar. Per exemple:
Adjuntem a la sol·licitud la còpia del document requerit.
Adjunto els certificats reglamentaris a la sol·licitud.
Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu adjunt amb verb... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 44 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=44 | 2026-07-08T00:00:00 |
45/2 | 18.07.2014 | adjuntar (règim verbal) | El verb adjuntar és un verb transitiu que pot regir diferents complements. A continuació es presenta una relació dels casos possibles amb els exemples corresponents:
adjuntar una cosa a una altra: Cal adjuntar el comprovant a la sol·licitud.adjuntar, amb una cosa, una altra cosa: Adjuntem, amb la carta, la llista actua... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 45 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=45 | 2026-07-08T00:00:00 |
48/15 | 11.11.2024 | Preposició en expressions de lloc: a o en? | Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.
1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un interrogatiu, si el verb que acompa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 48 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=48 | 2026-07-08T00:00:00 |
49/7 | 05.04.2023 | el més aviat possible o al més aviat possible? | L'expressió temporal al més aviat possible, generalment, va introduïda per la preposició a. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d'arribar al més aviat possible.
Això no obstant, també s'admet la possibilitat d'escriure-la sense preposició. Per exemple:
Tenim feina pendent: hauries d'arribar el més aviat possible.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 49 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=49 | 2026-07-08T00:00:00 |
52/5 | 29.11.2022 | Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc catalans o catalanitzats | L'article inicial dels noms de lloc catalans s'escriu en minúscula, llevat que es tracti del començament de la frase. Per exemple: He visitat el Prat de Llobregat i el Maresme; però: El Vendrell és a vint minuts de Sitges.
També s'escriu en minúscula l'article dels topònims no catalans amb forma catalanitzada. Per exem... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 52 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=52 | 2026-07-08T00:00:00 |
53/8 | 07.06.2023 | Concordança del verb caldre o caler
cal reforços o calen reforços? | Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Calen més cadires per al ball.
Si voleu que funcioni, ens calen reforços.
Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb caràcter indefinit, el ve... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 53 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=53 | 2026-07-08T00:00:00 |
55/6 | 06.02.2026 | Ús de la preposició de en les vies urbanes
Escriptura de les adreces postals | Entre la denominació genèrica d'una via pública (carrer, plaça, etc.) i la denominació específica (Pau Claris, Catalunya, etc.) hi ha la preposició de i, si escau, l'article. Per exemple: plaça de l'Àngel, carrer de les Lletres. De vegades, però, la preposició de s'elideix i l'article també. Així, les formes completes ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 55 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=55 | 2026-07-08T00:00:00 |
56/6 | 28.05.2020 | Conjunció i entre cognoms | Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 56 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=56 | 2026-07-08T00:00:00 |
59/3 | 04.05.2015 | ús de l'article en les comarques catalanes | Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l'article. Per exemple: Demà ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 59 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=59 | 2026-07-08T00:00:00 |
60/3 | 05.01.2018 | Conjunció 'i' davant d'una paraula començada amb el so de 'i' | La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la informació nacional e internacio... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 60 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=60 | 2026-07-08T00:00:00 |
62/7 | 23.07.2018 | Pronoms 'li' o 'l'hi'
Combinacions de dos pronoms | El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena).
Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la combinació l'hi. Per exempl... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 62 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=62 | 2026-07-08T00:00:00 |
63/12 | 08.03.2023 | Combinacions de dos pronoms: els hi | La combinació formada pels pronoms els i hi pot aparèixer en els casos següents:
1. Quan el pronom els substitueix un complement directe masculí plural i coincideix amb el pronom de complement indirecte li, aquest pronom li es transforma en hi i s'obté la combinació els hi. Per exemple:
El nen els hi porta (El nen port... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 63 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=63 | 2026-07-08T00:00:00 |
64/10 | 05.04.2023 | Combinacions de dos pronoms: la hi o l'hi? | El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre de la combinació resultant és el següent: primer el complement directe i després l'indirecte. Per exe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 64 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=64 | 2026-07-08T00:00:00 |
65/9 | 21.03.2023 | Combinacions de dos pronoms: els hi o les hi? | El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Dona-li les llibretes (Dona les llibretes a la nena).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe femení plural les, aquest pronom li pren la forma hi i, per tant, la co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 65 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=65 | 2026-07-08T00:00:00 |
66/9 | 21.03.2023 | Combinacions de dos pronoms: li ho o l'hi? | El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
La nena li porta això (La nena porta això a la mestra).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe neutre ho, la combinació que s'obté és li ho. Per exemple:
La nena li... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 66 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=66 | 2026-07-08T00:00:00 |
67/10 | 29.05.2026 | Combinacions de dos pronoms: li'n o n'hi? | El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Per exemple:
Li donaré quatre pomes (Donaré quatre pomes a la Maria).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom en amb funció de complement directe o de complement de nom, la combinació que s'obté és li'n. Per exemple:
Li'n donaré qu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 67 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=67 | 2026-07-08T00:00:00 |
68/8 | 21.03.2023 | Gerundis acabats en -guent: riguent o rient? | Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
ric, rigués, rigui... (de riure)
caic, caigués, caigui... (de caure)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so. Ara bé, cal evitar aques... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 68 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=68 | 2026-07-08T00:00:00 |
69/6 | 14.02.2019 | 'duguent' o 'duent'? | El gerundi del verb dur és duent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma duguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 69 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=69 | 2026-07-08T00:00:00 |
70/6 | 14.02.2019 | 'haguent' o 'havent'? | El gerundi del verb haver és havent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma haguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 70 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=70 | 2026-07-08T00:00:00 |
71/6 | 14.02.2019 | 'poguent' o 'podent'? | El gerundi del verb poder és podent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 71 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=71 | 2026-07-08T00:00:00 |
72/9 | 14.02.2019 | 'volguent' o 'volent'? | El gerundi del verb voler és volent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 72 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=72 | 2026-07-08T00:00:00 |
73/7 | 14.03.2025 | Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt | Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir aquestes formes per les segü... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 73 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=73 | 2026-07-08T00:00:00 |
74/3 | 22.03.2022 | texte o text? | La paraula que designa el contingut d'un escrit és text, i no texte.
El plural de text és textos o texts, i no textes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 74 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=74 | 2026-07-08T00:00:00 |
75/3 | 22.03.2022 | annexe o annex? | La paraula annex, i no annexe, té aquesta forma tant si es tracta d'un nom com d'un adjectiu. Per exemple:
Trobareu les despeses detallades en l'annex. (i no en l'annexe)
El pis annex feia temps que era buit. (i no pis annexe)
El plural del substantiu annex és annexos. Així, cal dir, per exemple, un informe amb dos ann... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 75 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=75 | 2026-07-08T00:00:00 |
76/3 | 22.03.2022 | fixe o fix? | L'adjectiu que designa una cosa fixada és fix, i no fixe.
El plural masculí de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple: contractes fixos (i no contractes fixes).
La forma fixes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 76 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=76 | 2026-07-08T00:00:00 |
78/5 | 01.09.2022 | garantitzar o garantir? | El verb derivat de garantia i que designa l'acció de respondre d'alguna cosa o assegurar contra dany és garantir i no garantitzar. Per exemple:
El supermercat garanteix tots els productes.
Li garanteixo que aquesta fruita no porta pesticides.
Fuet garantit.
Ningú no li garantia tornar-hi. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 78 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=78 | 2026-07-08T00:00:00 |
79/3 | 15.05.2025 | l'anàlisis o l'anàlisi?
la crisis o la crisi? | En català, el singular de noms cultes com crisi, tesi, dosi, hipòtesi, anàlisi, parèntesi... sempre acaba en -i.
Les formes d'aquests noms acabades en -s són, doncs, de plural. Per exemple: la crisi (singular), però les crisis (plural), la tesi però les tesis, la dosi però les dosis, la hipòtesi però les hipòtesis...
P... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 79 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=79 | 2026-07-08T00:00:00 |
83/3 | 17.03.2025 | Plural de mots femenins acabats en -a | El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona es formen els plurals cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
— Els mots acabats en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 83 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=83 | 2026-07-08T00:00:00 |
84/6 | 14.03.2025 | Plurals de noms i adjectius acabats en -sc, -st, -xt, -ig | Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats en -ig també tenen aques... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 84 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=84 | 2026-07-08T00:00:00 |
85/4 | 25.01.2019 | 'provist' o 'proveït'? | Les formes del participi del verb proveir són proveït, proveïda, proveïts, proveïdes i no provist, provista, provistos, provistes. Per exemple:
Estaven ben proveïts de pa i vi. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 85 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=85 | 2026-07-08T00:00:00 |
86/4 | 04.03.2019 | 'varen cantar' o 'van cantar'?
'vem cantar' o 'vam cantar'?
Formació del passat perifràstic | Per formar el passat perifràstic d'un verb es fan servir les formes auxiliars vaig, vas, va, vam, vau i van seguides de l'infinitiu del verb. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, vam cantar, vau cantar, van cantar.
En canvi, per formar el passat anterior perifràstic d'un verb es fan servir les mateixes form... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 86 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=86 | 2026-07-08T00:00:00 |
89/6 | 20.03.2026 | Formació dels numerals ordinals | Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.
Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les terminacions -è, -ena, -ens, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 89 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=89 | 2026-07-08T00:00:00 |
91/3 | 14.04.2026 | Accentuació de la conjunció 'o' | En català, la conjunció o no porta mai accent gràfic, ni quan va entre paraules ni entre xifres.
Per exemple: Hi anirà ell o ella, En necessita 23 o 24. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 91 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=91 | 2026-07-08T00:00:00 |
93/9 | 23.08.2024 | Apostrofació dels articles definits el i la
Apostrofació dels articles personals en i na
Apostrofació de la preposició de | Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac:
l'avil'Albertl'hereul'Ignasil'insecten'Hugl'universn'Annal'ul'Úrsulal'autoritatel dia d'avuil'organitzaciópota d'elefantl'harmoniaplànol d'instal·laciól'homed'hora
També s'apostrofen ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 93 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=93 | 2026-07-08T00:00:00 |
96/7 | 13.03.2024 | Essa sorda i essa sonora
s i ss entre vocals | El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa.
És útil recordar que e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 96 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=96 | 2026-07-08T00:00:00 |
97/4 | 16.03.2016 | Ortografia i accentuació d'estrangerismes | Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing.
En canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue, leitmotiv o kiwi. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 97 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=97 | 2026-07-08T00:00:00 |
99/4 | 27.11.2014 | adaptació de manlleus amb essa inicial davant de consonant
adaptació d'estrangerismes: estrès, esprint, esquetx, etc. | En català, quan s'adapta una paraula estrangera començada amb s seguida de consonant, s'hi afegeix una e- al davant. Per exemple: eslògan, espot, estrès, estand, esquetx, espagueti, estàrter, etc. En l'àmbit dels esports també es troben casos com ara esquaix, esprint, estic o esmaixar.
Per fer el plural d'aquests mots ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 99 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=99 | 2026-07-08T00:00:00 |
101/6 | 06.02.2026 | Abreviatures de les vies urbanes: carrer, plaça, etc.
Escriptura de les adreces postals | Com a criteri general, es recomana escriure sencers (és a dir, no abreujats) els noms de les vies urbanes. Ara bé, si es tracta d'un text sintètic, com ara un quadre sinòptic, una llista, el sobre d'una carta, una targeta, un imprès, etc., se solen escriure abreujats.
Les abreviatures acaben amb un punt al final o bé a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 101 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=101 | 2026-07-08T00:00:00 |
102/5 | 24.01.2022 | Majúscules i minúscules en noms de càrrecs | Els noms dels càrrecs s'escriuen amb minúscules inicials, tant si es refereixen a la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú. Per exemple, per fer referència a la persona: El president de la Generalitat arribarà d'aquí a uns moments. I per designar el nom genèric: El Parlament té un president i una vi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 102 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=102 | 2026-07-08T00:00:00 |
106/3 | 13.06.2012 | majúscules o minúscules després de dos punts | Els dos punts representen una pausa mitjana en el discurs i són un signe gràfic que serveix per introduir informació. En principi, després de dos punts s'escriu minúscula. Per exemple:
Ella va fer dues sessions: l'una sobre l'alimentació energètica i l'altra sobre les propietats de les algues.
Cal que duguis el materia... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 106 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=106 | 2026-07-08T00:00:00 |
107/4 | 15.06.2021 | Abreviatures dels ordinals: 1r, 2n, etc. | Per abreujar els ordinals cal distingir dos casos: quan van en singular i quan van en plural.
Quan van en singular, s'abreugen escrivint la xifra seguida de l'última lletra del mot desplegat. És optatiu posar-hi un punt després de la lletra. Per exemple:
1r, 1r. (primer)
1a, 1a. (primera)
2n, 2n. (segon)
2a, 2a. (segon... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 107 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=107 | 2026-07-08T00:00:00 |
110/8 | 29.11.2017 | Abreviatures: plural | Les abreviatures poden formar el plural de dues maneres diferents segons el tipus d'abreviatura de què es tracti.
En l'abreviatura en què la part final del mot és present, cal afegir -s o bé canviar -a per -es segons que es tracti d'un nom masculí o femení, seguint la normativa general de la formació dels plurals. Per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 110 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=110 | 2026-07-08T00:00:00 |
117/5 | 28.07.2023 | Fórmules de comiat en cartes i correus electrònics | A l'hora de triar una fórmula de comiat per a una carta o un correu electrònic, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de l'escrit i amb la fórmula de salutació que s'hi ha utilitzat.
Així, algunes de les fórmules més habituals, ordenades de més formalitat a menys, són les s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 117 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=117 | 2026-07-08T00:00:00 |
118/5 | 14.02.2020 | Fórmules de salutació d'una carta | En la redacció d'una carta, a l'hora de triar una fórmula de salutació, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de la carta i amb la fórmula de comiat que es farà servir.
Algunes de les fórmules més habituals són les següents:
Distingit senyor o Distingida senyora. És adequad... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 118 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=118 | 2026-07-08T00:00:00 |
119/8 | 15.07.2025 | Es pot dir don, donya en català? | En català, les formes de tractament general de cortesia que precedeixen el nom d'una persona són senyor i senyora. Actualment, les formes don i dona (aquesta última, sovint reemplaçada per donya, d'influència forana) no són acceptables. Per exemple:
Us presento el senyor Jordi Cases (i no ...don Jordi Cases).
Té un mis... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 119 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=119 | 2026-07-08T00:00:00 |
121/7 | 27.03.2025 | Felicitacions: Nadal, Cap d'Any, aniversaris i dates assenyalades | Tant els esdeveniments remarcables en la vida d'una persona com determinades festes assenyalades del cicle de l'any originen una sèrie d'expressions estereotipades, que són les felicitacions. N'hi ha per a circumstàncies diverses.
Quan es vol felicitar algú pel seu aniversari, se sol fer servir una fórmula que expressa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 121 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=121 | 2026-07-08T00:00:00 |
122/5 | 06.06.2024 | Pronoms de cortesia: vós o vostè?
Tractament de vós en cartes | En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vós o de vostè?
En català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A vegades, però, pot induir... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 122 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=122 | 2026-07-08T00:00:00 |
123/3 | 16.01.2014 | data (en un document) | La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exempl... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 123 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=123 | 2026-07-08T00:00:00 |
124/3 | 20.04.2011 | Com es diu Papá Noel en català?
Pare Noel
Santa Claus | Pare Noel
Santa Claus
La denominació Pare Noel serveix per designar la figura nadalenca de l'home gran, amb barba i cabells blancs, vestit de color vermell, que porta un sac ple de regals per a les criatures i que viatja en trineu. Un altre nom que rep aquest personatge actualment és Santa Claus.
En el cas de Santa Cla... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 124 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=124 | 2026-07-08T00:00:00 |
125/3 | 18.07.2014 | Com es diu parte en català?
parte (mèdic, d'accident, de baixa, etc.)
comunicat | comunicat
La forma catalana adequada per designar la nota breu en què algú comunica d'una manera oficial alguna cosa és comunicat.
Hem d'evitar de dir parte o la traducció literal part, i hem de fer servir la paraula comunicat en aquest sentit: comunicat mèdic, comunicat d'accident, comunicat de baixa, comunicat oficia... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 125 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=125 | 2026-07-08T00:00:00 |
126/3 | 06.03.2020 | Com es diu 'pavo', 'pava' en català? | En català, la femella del gall dindi és la polla díndia, i no la pava. Per exemple: Una cuixa rostida de polla díndia és tan bona com una de pollastre.
Convé recordar que, per fer el plural, aquests mots flexionen els dos components de què estan formats: el plural de polla díndia és polles díndies, de la mateixa manera... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 126 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=126 | 2026-07-08T00:00:00 |
134/3 | 01.09.2022 | Com es diu promedio en català?
mitja o mitjana? | En català, és freqüent sentir parlar de el promig o la mitja d'edat d'un grup de persones, el que guanya de promig un traductor o els gols que es fan de promig en una competició de futbol. Però els mots promig i mitja són una mala adaptació en català dels termes castellans promedio i media. La paraula catalana equivale... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 134 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=134 | 2026-07-08T00:00:00 |
136/3 | 16.04.2014 | Com es diu reembolso en català?
Com es diu contra reembolso en català? | reembossament o reemborsament m.
contra reembossament o contra reemborsament loc.
El terme català equivalent a reembolso és reembossament. Per tant, la locució contra reembossament s'aplica a la compravenda en què es fa el pagament quan es rep la mercaderia objecte del contracte. Per exemple: He adquirit uns discos, q... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 136 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=136 | 2026-07-08T00:00:00 |
138/4 | 16.05.2018 | amb relació a
en relació amb | La locució amb relació a significa 'pel que fa a, amb referència a, quant a' i 'envers'. Per exemple:
Amb relació a aquest afer, et respondré aviat.
És respectuós amb relació als seus superiors.
La locució en relació amb significa 'en connexió amb, en correspondència amb'. Per exemple:
L'estil no està en relació amb l'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 138 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=138 | 2026-07-08T00:00:00 |
139/5 | 25.03.2026 | Com es diu rellenar en català? | El verb castellà rellenar té diversos significats, que en català equivalen a paraules diferents segons els contextos.
En l'àmbit de la gastronomia, si es vol indicar la idea d'omplir de determinats ingredients, es parla de farcir (aus, pastissos, etc.) i de farciments. Es diu farcir un pollastre, pebrots farcits de ca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 139 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=139 | 2026-07-08T00:00:00 |
140/3 | 05.09.2022 | Com es diu relleno nórdico en català? | Per designar l'edredó recobert d'una funda de roba de llençol i farcit de plomes o de material sintètic, amb el qual no fa falta ni llençol de sobre ni manta ni cobrellit, la denominació adequada en català és edredó nòrdic o simplement nòrdic.
Pel que fa a la funda que recobreix l'edredó nòrdic, en català s'anomena fun... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 140 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=140 | 2026-07-08T00:00:00 |
142/4 | 05.09.2022 | renta o renda?
rentable o rendible?
rentabilitat o rendibilitat?
rentabilitzar o rendibilitzar? | En l'àmbit de l'economia el terme renda designa el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. El verb corresponent és rendir, amb el significat de 'produir un benefici o utilitat'. De la mateixa família de mots són l'adjectiu rendible, que fa referència a allò que dona un bon rendimen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 142 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=142 | 2026-07-08T00:00:00 |
144/5 | 21.03.2022 | tal i com o tal com? | Per dir que les coses són d'una manera determinada, es fa servir la construcció comparativa tal com (i no tal i com). Per exemple:
La festa va anar tal com et vaig dir.
Ho faré tal com dius.
Tal com indica el calendari, dilluns vinent és festiu.
Cal recordar que la funció de tal és reforçar el mot com. Així doncs, es p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 144 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=144 | 2026-07-08T00:00:00 |
145/3 | 29.11.2016 | 'vist i plau' o 'vistiplau' | Les expressions vistiplau i vist i plau tenen el mateix significat, però es fan servir en contextos diferents.
Vistiplau és sinònim de l'expressió verificació i conformitat. Per exemple: Aquest certificat ha de dur el vistiplau del gerent o Aquest certificat ha de dur la verificació i la conformitat del gerent. Fixem-n... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 145 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=145 | 2026-07-08T00:00:00 |
146/4 | 24.03.2026 | Com es diu chequeo en català? | En l'àmbit de la sanitat i la salut, la paraula castellana chequeo, que és una adaptació del terme anglès check-up, designa un reconeixement sistemàtic que consisteix en una exploració general d'una persona aparentment sana o sense símptomes de cap malaltia precisa, per verificar-ne l'estat de salut o detectar una mala... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 146 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=146 | 2026-07-08T00:00:00 |
147/9 | 12.06.2023 | Combinacions de dos pronoms: els el, els la, els els, els les, els ho, els en i els hi | El pronom els substitueix el complement indirecte de tercera persona de plural, tant si és masculí com femení. Per exemple:
El noi els dona el diari (El noi dona el diari a les periodistes).
Quan aquest pronom de complement indirecte els es combina amb un pronom de complement directe determinat (el, la, els, les) o bé ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 147 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=147 | 2026-07-08T00:00:00 |
148/6 | 26.03.2026 | Ús de l'article davant de noms de persona, d'animals i d'objectes singulars
en Pau Casals o Pau Casals? | En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com ara algunes campanes. Per e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 148 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=148 | 2026-07-08T00:00:00 |
149/5 | 06.02.2020 | 'en que' o 'en què'?
'Que' o 'què' darrere la preposició 'en' | La construcció en què es pot trobar en diferents contextos. Un dels casos en què apareix és en oracions interrogatives directes o indirectes en les quals la preposició en precedeix l'interrogatiu què. En aquests casos, l'interrogatiu què es pot substituir per 'quin motiu', 'quin argument', 'quina raó'. Per exemple:
En ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 149 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=149 | 2026-07-08T00:00:00 |
166/3 | 25.11.2014 | Com es diu slogan en català?
eslògan | eslògan
El mot anglès slogan s'ha adaptat en català amb la forma eslògan. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: eslògans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 166 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=166 | 2026-07-08T00:00:00 |
167/4 | 25.11.2014 | Com es diu spot en català?
espot | espot
El mot anglès spot s'ha adaptat al català amb la forma espot. Cal fer-ne el plural segons la norma general: espots. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 167 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=167 | 2026-07-08T00:00:00 |
168/3 | 25.11.2014 | Com es diu stick en català?
estic | estic
El mot anglès stick s'ha adaptat al català amb la forma estic. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: estics. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 168 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=168 | 2026-07-08T00:00:00 |
169/4 | 27.11.2014 | Com es diu stress en català?
estrès | estrès
El mot anglès stress s'ha adaptat al català amb la forma estrès. Cal fer-ne el plural segons la norma general: estressos. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 169 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=169 | 2026-07-08T00:00:00 |
170/3 | 25.11.2014 | Com es diu sketch en català?
esquetx | esquetx
El mot anglès sketch s'ha adaptat en català amb la forma esquetx. Cal fer-ne el plural segons la norma general: esquetxos. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 170 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=170 | 2026-07-08T00:00:00 |
171/4 | 26.11.2014 | Com es diu stand en català?
estand | estand
El mot anglès stand s'ha adaptat al català amb la forma estand. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: estands. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 171 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=171 | 2026-07-08T00:00:00 |
172/4 | 26.11.2014 | Com es diu starter en català?
estàrter | estàrter
El mot anglès starter s'ha adaptat al català amb la forma estàrter. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: estàrters. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 172 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=172 | 2026-07-08T00:00:00 |
173/4 | 26.11.2014 | Com es diu squash en català?
esquaix | esquaix
El mot anglès squash s'ha adaptat en català amb la forma esquaix. Cal fer-ne el plural segons les regles morfològiques generals: esquaixos. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 173 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=173 | 2026-07-08T00:00:00 |
174/4 | 27.11.2014 | Com es diu sprint en català?
esprint | esprint
El mot anglès sprint s'ha adaptat en català amb la forma esprint. Cal fer-ne el plural segons la norma general: esprints. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 174 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=174 | 2026-07-08T00:00:00 |
End of preview. Expand in Data Studio
Optimot Linguistic Data
This dataset contains 4,011 entries extracted from the public Optimot linguistic consultation service of the Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya.
Each record addresses a Catalan language question or linguistic topic and includes an explanation, source metadata, and a direct source URL when available.
Data
The dataset is provided as JSON Lines:
optimot.jsonl
Each row contains:
Fitxa: Optimot card identifier.Darrera versió: last update date shown by Optimot for the source entry.Títol: entry title.Resposta: answer or explanation text.source: source attribution.source_id: Optimot source page identifier used to build the source URL.source_url: direct Optimot detail URL.download_date: dataset extraction date.
Usage
from datasets import load_dataset
dataset = load_dataset("softcatala/optimot-linguistic-data")
print(dataset["train"][0])
Source
This dataset was created by Softcatalà. The scripts used to download and curate it are available in the Softcatala/optimot-dataset repository.
Source: Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya.
Original service: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html
Dataset download date: 2026-07-08.
License And Attribution
The source material is described as CC BY 4.0 in the original extraction repository. Reusers must cite the source, indicate the last update date, and must not distort or misrepresent the information.
Recommended citation:
Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya.
Limitations
The dataset is a processed extraction of public reference entries. It is useful for retrieval, search, Catalan linguistic assistance, and language-resource experiments, but it should not be treated as an independent benchmark because the source content is public and may appear in model pretraining data.
Contact
Jordi Mas jmas@softcatala.org
- Downloads last month
- 7